Invadir el mundo

Un filósofo cínico vivió largo tiempo en la Corte del rey Pirro. Pirro, que era un conquistador, una especie de Alejandro de los persas, estaba constantemente haciendo planes de invasión y de conquista. Un día llegó donde el filósofo, quién se encontraba tumbado a la sombra de un árbol en el jardín del palacio, y le dijo:
- He hecho un plan y mañana mismo salgo con mi ejército. Vamos a cruzar el estrecho y a conquistar toda Grecia, todo el Peloponeso.
A lo cual respondió el filósofo:
- Muy bien. Y después, ¿qué?
- Después continuaremos adelante, hacia Italia, respondió Pirro.
- ¿Y después?, interrogó nuevamente su interlocutor.
- Pues seguiremos y procuraremos llegar hasta el final del mundo.
- Bueno, muy bien, ¿y después?
- Bueno, ya después habré conquistado todo el mundo.
-¿Y entonces qué?, volvió a preguntar el filósofo.
Y dijo Pirro:
-Entonces podré descansar.
Ante lo cual el filósofo concluyó:
-Bueno, si de lo que se trata es de descansar, por qué no te sientas aquí conmigo bajo este árbol y empezamos directamente, sin tanto trajín.

Fuente: http://yoriento.com/2008/12/historia-metafora-rey-pirro-estilo-de-vida-objetivos-orientacion-coaching.html

Productividad: el pescador y el industrial

«Un rico industrial del norte se molestó al encontrar a un pescador del sur tranquilamente recostado en su barca y fumando pipa.
– ¿Por qué no has salido a pescar?, preguntó el industrial.
– Porque ya he pescado bastante por hoy, respondió el pescador.
– ¿Y por qué no pescas más?, insistió el industrial.
– ¿Y qué iba a hacer con los peces?, preguntó a su vez el pescador.
– Ganarás más dinero –fue la respuesta–. De ese modo podrías poner un motor a tu barca. Entonces podrías ir a aguas más profundas y pescar más peces. Entonces ganarías lo suficiente para comprarte unas redes de nylon. Pronto ganarías para tener dos barcas… y hasta una verdadera flota. Entonces sería rico como yo.
– ¿Y qué podría hacer entonces?, preguntó de nuevo el pescador.
– Podrías sentarte y disfrutar de la vida, respondió el industrial.
– ¿Y que estoy haciendo en este preciso momento?, respondió satisfecho el pescador».

Cuento: vendedora artesana y turista occidental

Cuentan que llegó una extranjera occidental hasta un pequeño puesto que una indígena tenía al lado de la carretera, donde vendía pequeñas artesanías apenas expuestas en una manta. El hombre le preguntó por el precio de algunos objetos. Viendo lo económicos que le resultaban se ofreció a comprarle toda la mercancía, a lo que la indígena le respondió:

-Y mañana, ¿qué vendo yo, señor?

Dictadura a les pantalles

Joan M. Tresserras, segons l’Avui del 5 de març, promou una llei que obliga a doblar o subtitular al català la meitat de les pel.lícules en català. Fins ara, les grans distribuïdores nord-americanes es neguen a subtitular o doblar les pel.lícules al català; doncs és un cost afegit que s’estalvien en un país on tothom entèn el casellà i, a més, la demanda no és representativa. Aquestes són les excuses per no emetre als nostres cinemes les pel.lícules en el nostre idioma, el català.

En Vicenç Villatoro, al mateix diari, es demana què falla en la presència del català a les sales de cinema, analitza l’oferta i la demanda del cinemà català i fa una crida a la ciutadania per a reivindicar el cinema en català.

A mi m’agradaria llençar una crida més enllà i reivindicar l’heterogeneització del cinema. No hem de reivindicar només el cinema en català, sino que s’ha de facilitar que les pel.lícules catalanes puguin sortir a la llum i es puguin projectar.

Estic parlant de posar fi a l’homogeneització del tipus de cinema que veiem, un cinema monopolitzat i controlat des de fora que ens imposa un estil de vida i un paradigma d’una realitat que no volem.

No volem cinema traduït, volem el nostre cinema. Volem oportunitats per la producció pròpia, pels nostres actors i actrius, directors/es, etc. Volem diversitat. Volem oportunitats reals que enriqueixin la nostra cultura i que no aculturitzin.

Les distribuïdores tenen por d’aquesta nova llei. Diuen que això les obligaria a traduir les seves pel.lícules en tots els idiomes existents a Europa i que això podria perjudicar els seus beneficis. Realment han de tenir por, doncs no volem que perdin els seus beneficis, sinò que assumeixin el cost que els nostres governs han d’assumir per fomentar l’ús dels nostres idiomes o per fer front als mals d’una societat idealitzada que no és real: cotxes a tota velocitat per carreteres increïbles i solitàries, famílies amb cases estupendes unifamiliars amb jardinets, menjars ràpids...

Totes aquestes imatges que aquest cinema ens imposa impliquen una visió esbiaixada de la nostra societat. Aquest cinema poques vegades mostra com ens perjudiquen els vehicles: individualisme, consum energètic, emissió de CO2, deslocalització de les plantes de producció, reducció o desaparició del petit comerç – anar a les grans superfícies és més “ràpid”...

Però tot forma part de la mateixa trampa, de la mateixa trama capitalista que insisteix en fer tot el món igual i uniforme, sense particularitats. Tot un entramat que posa en mans de les grans multinacionals les nostres vides, que ocasiona uns mals que després ha d’afrontar la nostra societat i que comporta moltes despeses socials.

Ja és hora de plantar cara a les grans multinacionals, ja és hora de repartir els beneficis que s’emporten deixant els costos de les “externalitats” als nostres governs.
El nostre és un Estat complex, és un Estat plurilingüe. És un Estat que exigeix entretenir-se en el seu idioma i quan sigui possible amb les seves pel.lícules i el seu cinema. És temps d’exigir el nostre cinema, és temps de que les grans distribuïdores adaptin el seu negoci a la nostra realitat, assumeixin els costos reals i no els “externalitzin”. Volem cinema català!

COMUNICAT DE L’ENTESA PEL DECREIXEMENT SOBRE EL PLA DE SUPORT A L’AUTOMOCIÓ APROVAT PEL GOVERN DE CATALUNYA

L’Entesa pel Decreixement entén que els 466 milions d’euros que el Govern català ha assignat al sector de l’automòbil, així com els que ha estat assignant a altres sectors com la construcció, no serviran per evitar l’increment de l’atur i encara agreujaran la crisi. Com a molt podran allargar l’agonia durant la present legislatura, però es tracta d’una política suïcida a un termini més llarg.

L’Agència Internacional de l’Energia (IEA) estima que el preu del petroli s’haurà quintuplicat el 2013. L’actual abaratiment és un resultat conjuntural de la crisi però, al marge de fluctuacions momentànies, l’esgotament progressiu d’aquest recurs ha fet acabar per sempre l’era del petroli barat, segons la pròpia IEA. De fet l’IEA podria quedar-se curta perquè dóna per bones les reserves declarades pels països de l’OPEP, que molts analistes consideren inflades. A més l’abandonament dels combustibles fòssils és una necessitat urgent per frenar el canvi climàtic.

Segueix

Las entidades bancarias son más peligrosas que los ejércitos

Frase de Thomas Jefferson en 1802:

Un párrafo de la carta que Thomas Jefferson, tercer Presidente USA, envió en 1802 a Albert Gallatin, entonces Secretario del Tesoro:

“Pienso que las entidades bancarias son más peligrosas para nuestras
libertades que todos los ejercitos listos para el combate. Si el pueblo
estadounidense permite un día que los bancos privados controlen su moneda,
los bancos privados, y todas las entidades que florecerán en torno a ellos,
privarán a los ciudadanos de lo que les pertenece, primero con la inflación
y más tarde con la recesión, hasta que sus hijos se despierten, sin casa y
sin techo, sobre la tierra que sus padres conquistaron.”

Original en inglés:
"I believe that banking institutions are more dangerous to our liberties
than standing armies. If the American people ever allow private banks to
control the issues of their currency, first by inflation, then by
deflation, the banks and corporations that will grow up around the banks
will deprive the people of all property until their children wake-up
homeless on the continent their fathers conquered."